Internet para Comunicadores

Un món blanc i ric dins d’una caixa

           Fa unes setmanes, vam poder veure a la sèrie Friends que s’emet cada dia en Cuatro, com una de les protagonistes, Mónica Geller, davant del disgust causat perquè els seus pares havien (mal)gastat els diners que tota la vida portaven estalviant per a la boda d’aquesta, demanava, o millor dit, exigia, a Chandler Bing -el nuvi- que invertira tots els seus estalvis en aquest “màgic dia”. Chandler finalment cedeix, però no deixa de contar-li els somnis que ell tenia dipositats en eixa quantitat de diners. Explica com ell hauria preferit gastar-ho en el futur amb ella. Un futur en què no faltava una casa en el camp, la millor universitat per als seus tres o quatre fills, etc. – i continuem amb els valors nordamericans.

          Encara que em confesse “friendsmaniaca”, reconec que veient Friends, o qualsevol altra sèrie nord-americana, de manera crítica podem trobar milers i milers de valors culturals occidentals –nordamericans. Valors molt extesos ja que la major part de la graella televisiva es composa de les denominades sitcoms, provinents dels Estats Units.

          Aleshores, tenint en compte que aquests productes audiovisuals arriben a tants milions de persones a tot el món, cap fer-se una pregunta que tot i ser evident i lògica, ha esdevingut neutralitzada i naturalitzada i són pocs els qui hui dia tracten de donar-li resposta. Per què els sis protagonistes de la sèrie Friends són blancs, occidentals, heterosexuals i d’una classe mitjana alta? Per què a la telecomèdia Family Matters, sèrie on apareixia el popular Steve Urkel, els personatges eren negres i sudamericans, i alhora, pertanyien a una classe mitjana baixa? Per què a la pel•lícula Pretty Woman qui actua com a xòfer de Julia Roberts és negre i a més, com s’aprecia en l’escena final, pareix totalment conforme i satisfet amb la condició social a la qual ha sigut relegat?

          Aquests i molts altres interrogants se’ns plantegen dins el context d’un nou tipus de societat. Una societat de la informació que ha generat un món mediatitzat en què els mitjans de comunicació es converteixen en reproductors i disseminadors d’una pseudoveritat carregada de prejudicis, estereotips, simplificacions i valors maniqueistes en què es fonamenta el nostre univers simbòlic.

          La concentració dels mitjans de comunicació a les mans occidentals pot ser una de les principals causes. La comercialització i industrialització de la informació, els interessos polítics i estratègics del poder mediàtic, l’etnocentrisme i la ignorància cap a la diversitat generen una comunicació excessivament mediatitzada que construeix un món occidentalista que contribueix a la desigualtat, la fragmentació i la discriminació de les minories.

          Davant aquesta situació d’imperialisme cultural, des de determinats sectors socials s’advoca per potenciar una comunicació creada per professionals compromesos amb la pluralitat i formats en la comprensió de la diversitat; una comunicació amb qualitat educativa, que construisca models de conducta positius i desenvolupe la comunicació com un element per al canvi social.

Enllaços relacionats:

Asociación para el progreso de las comunicaciones

Portal de la Comunicació

Artículo: “La globalización de la comunicación”

Sèrie Friends