L’expresident nord americà Jimmy Carter ha estat proclamat aquest dilluns Premi Internacional de Catalunya. Així ho ha anunciat aquest matí el president delegat del Premi Internacional Catalunya, Xavier Rubert de Ventós, que l’ha considerat un home “de cor i coratge” i de qui ha destacat seva tasca com a defensor de la pau i els dret humans al món, per la qual ja va rebre el Premi Nobel de la Pau a 2002. A més del que va fer com a president dels Estats Units, a Carter, que ha guanyat “per majoria absoluta” d’entre les 16 personalitats finalistes, se li ha volgut reconèixer la seva obra “posterior”.

El Premi Internacional Catalunya, dotat amb 100.000 euros i l’escultura ‘La clau i la terra’ d’Antoni Tàpies, va ser instaurat per la Generalitat el 1989 i es concedeix a aquelles persones que han contribuït decisivament amb la seva feina a desenvolupar els valors culturals, científics o humans al món. A aquesta XXII convocatòria s’hi van presentar un total de 197 candidatures provinents de 54 països, presentades per 231 institucions de 52 països i pel mateix jurat.

El guardó s’ha atorgat a Carter per la seva obra posterior a la presidència dels Estats Units però també per les accions i orientacions del seu govern com a trenta-novè president, entre els anys 1977 i 1981. Durant la seva presidència, James Earl, ‘Jimmy’, Carter va desenvolupar, segons el parer del jurat del premi català, un seguit d’accions que es van considerar pusil·lànimes però que van manifestar un gran coratge i una lúcida anticipació del futur.

Entre aquestes accions, Xavier Rubert de Ventós ha ressaltat la reunió de Camp David entre israelians i àrabs, que ha resultat ser el germen de negociacions futures entre els dos pobles, i que Europa pretén impulsar a través de l’organisme internacional Unió pel Mediterrani, que té la seva secretaria tècnica a Barcelona. També es va aprovar durant la presidència de Carter la devolució del Canal de Panamà als panamenys. L’establiment de relacions diplomàtiques amb la Xina es va deure també a Jimmy Carter, així com la creació de les secretaries d’Estat d’Ensenyament, Drets Humans i Energia, que no existien als Estats Units.

Xavier Rubert de Ventós ha destacat que Carter va fer instal·lar l’any 1978 panells solars a la Casa Blanca, una acció inèdita i insòlita en aquell moment i que va ser precursora de les actuals polítiques energètiques més progressistes. El jurat també ha tingut en compte que l’expresident va desenvolupar el seu mandat des de l’anomenat ’soft power’ o política suau, que buscava més convèncer que vèncer.

Carter, al Bages
Xavier Rubert de Ventós i la secretària del jurat, Teresa Sala, ja han viatjat a Atlanta als Estats Units, on el Centre Carter té la seva seu, per comunicar a l’expresident el premi, que l’ha acceptat i assistirà al seu lliurament i també es preveu que participi en algun acte o jornada sobre la feina que desenvolupa en el seu centre. Quan se li va comunicar el premi, Carter va assegurar conèixer Barcelona i el seu entorn ja que fa relativament poc temps es va mostrar interessat a conèixer, en una visita privada, les mines de sal de Cardona, al Bages, ha assegurat Rubert de Ventós.

(Notícia original extreteta de LaMalla.cat)

• vídeos
• imatges