Ningú no ho esperava. Susan Boyle, la grangera escocesa de 48 anys que somniava en ser estrella de la cançó, ha esdevingut en els darrers mesos un autèntic fenomen mediàtic capaç d’arrosegar milions de visites als seus vídeos d’internet. Potser per això, ningú, ni tan sols ella, imaginava que la clara favorita per endur-se el suculent premi que rep el guanyador de Britain’s got talent acabaria patint una sobtada desfeta. I tot com a conseqüència d’una actuació brillant: la del grup Diversity.

Ningú no ho esperava, de fet. Ni tan sols els guanyadors. Solament l’espectacular coregrafia dels vencedors (“Gairebé perfecta” segons un dels membres del jurat) ha pogut fer que el veredicte haja sigut, finalment, el de deixar amb dos pams de nas a una Susan Boyle que ha caigut en depressió rere la notícia. Tal i com anuncia el periòdic The Sun, Boyle ha sigut ingressada en un hospital psiquiàtric al no trobar-se bé emocional i psicològicament. La causa no és altra que l’esgotament que suposa una decepció tan gran com la que la candidata al triomf va patir la nit del darrer dissabte. Segons afirma una notícia publicada al diari El País, “la policia acudí a l’hotel de Londres on s’allotjava Boyle al rebre una trucada del personal del concurs, que alertava que la cantant estava actuant de forma extranya”.

Finalment, la cantant restarà ingressada al centre, on “passarà uns dies de descans”, tal i com afirma el seu metge, per refer-se del colp que ha suposat per a ella tastar la glòria i quedar-se a les portes del darrer triomf. Amb tot, però, no té perquè preocupar-se. No hi ha cap dubte que Boyle ha aconseguit crear un espai mediàtic propi que li permetrà ser una persona destacada dintre d’aquest pecualiar món de les tafaneries. Ara, acabat el concurs, haurà de demostrar qui és la persona que va enamorar el Regne Unit interpretant I dreamed a dream. Així, potser arribe a aconseguir allò que ha tocat amb la punta del dits: la victòria. Perquè la fama, aquest peculiar premi que obtenen alguns privilegiats, no hi ha cap dubte que ja no la perdrà.

Laura Taeño i Alexandre Martínez