“Si una bala travessa el meu cervell, deixeu que eixa bala destrueixca les portes de tots els armaris”, va assenyalar el polític nord-americà Harvey Benard Milk abans de ser brutalment assassinat. Aquesta cèlebre consigna de segur que la recordaren molts al nostre país quan acudiren a la estrena de la pel.lícula “El meu nom es Harvey Milk”, un filme que recull la història d’aquest “màrtir pels drets humans dels gays”.

La seua lluita per la igualtat cobra ara vida perquè, tot i viure al segle XXI, només tres estats nord-americans reconeixen el dret al matrimoni homosexual. Iowa ha esdevingut l’útim estat en adonar-se de que, com assenyalen els Drets Humans,“tots naixem lliures i iguals”, tot i que el fantasma de l’homofòbia campe a pler pels Estats Units. Ara bé, la majoria de països, malauradament, no poden anarse’n de rositas perquè aquest món per a més inri està plagat de depredadors que maten a les persones per la seua condició sexual.

És d’allò més vergonyós que es mantinga la pena de mort per als homosexuals en huit països del món, el que ha permès, segons informà ahir el Ministeri d’Interior, que els últims 10 dies sis homosexuals siguen assassinats a l’Irak. Així mateix, és inhumà que en 86 països existisquen lleis que criminalitzen les relacions sexuals consentides entre persones adultes del mateix sexe.  Estos territoris estan en mans de criminals com el president de Gàmbia, Yaya Jammeh, que qualifica la homosexualitat com “delicte antinatural” i aleshores la castiga amb 14 anys de presó.

Però el papa, Benet XVI, tampoc es queda curt quan s’atreveix a assegurar que “una lliçó d’antropologia, de dret natural” és el que li fa falta a les unions homosexuals. Sap el pontífex allò que significa ser natural? Sembla que no, açò és més propi d’una immoral actitud d’allò més fatxa ja que, com va assenyalar el poeta Félix Grande, “la homofòbia és fascista”.

Això si que és una aberració, un crim en tota regla. Per això, exigim la supressió de la pena de mort perquè no volem ser delinqüents. Hem d’aturar la lacra social de l’homofòbia, tothom ha d’unir-se per a que desaparega en la faç de la terra. Apostem per la igualtat, continuem lluitant perquè de segur que algun dia amb l’empenta de tothom, com digué Milk, podran eixir per a dir la veritat sobre els gays, “perquè estaran cansats de la conspiració del silenci”. La seua esperança es farà realitat i tots junts cantarem aquella cançó de la dominicana Àngela Carrasco: “alliberat, ser sexual no es delicte, no ho calles i llança un crit…”.